Fòbia: Aversió apassionada, angoixosa i obsessiva, generalment de caràcter patològic, a persones, objectes, situacions o actes. Per poder utilitzar la desensibilització sistemàtica s’ha de creure que, de la mateixa manera que podem generar fòbies les podem eliminar (Mary Cover Jones).
La desensibilització sistemàtica és un mètode basat en la psicoteràpia conductista que es basa en reduir gradualment el vincle entre l’ESTÍMUL (per exemple, una aranya) i la RESPOSTA (per exemple, la por) presentant a poc a poc l’ESTÍMUL i fen que la persona es relaxi.
Va molt lligada al contracondicionament, que és un mètode que es basa en substituir el vincle ESTÍMUL-RESPOSTA per un altre (Per exemple, substituint “aranya-por” per “aranya-plaer” en presentar alguna cosa agradable (com menjar) juntament amb l’aranya.
La desensibilització sistemàtica es basa en dos principis fonamentals, que són:
- Una emoció pot contrarestar una altra emoció.
- És possible habituar-se a les situacions amenaçadores.
I requereix tres condicions:
1. Saber relaxar-se mitjançant la tècnica de relaxació progressiva.
2. Creació d'una sèrie gradual de situacions de pràctica que produeixen ansietat a la qual anomenem "jerarquia". Les situacions es poden practicar a la imaginació o a la realitat.
3. Recórrer les situacions graduades relaxant-se a cadascuna i dominant-la abans de passar a la següent.
Una mica d’història...
La desensibilització sistemàtica va ser desenvolupada a la dècada dels cinquanta per Joseph Wolpe (terapeuta conductual) que, influenciat pels treballs d'Edmund Jacobson en relaxació progressiva per inhibir nivells d'ansietat alts, Wolpe va aplicar la relaxació en situacions de la vida real amb nivells progressius d'estrès.
Posteriorment va descobrir que les escenes imaginades eren més fàcils d'estructurar, evocaven nivells d'ansietat gairebé idèntics i produïen resultats transferibles a situacions de la vida real. D'aquesta manera s'aprèn a relaxar-se en les escenes imaginades i és possible preparar-se per a la posterior relaxació davant situacions reals com parlar en públic, examinar-se, etc.
PROCEDIMENT A SEGUIR
Aquesta pràctica la vam realitzar amb grups; els meus companys eren la Laia Vidal i en Ramon Ramirez. L’Ernest, el professor, ens va donar l’opció d’escollir entre dos casos de fòbies:
CAS A: EL NEN QUE TÉ FÒBIA DELS AUTOBUSOS I NO VOL PUJAR-HI
És el cas d’un nen que un dia va mirar la televisió a casa la seva àvia i de sobte va veure la transmissió d’una notícia sobre un greu accident d’autocar en què havia mort gent gran. El nen, en aquell moment, es va espantar, però no va externalitzar massa aquests sentiments i la família no se n’adonà.
Va arribar un dia, però, en què els pares volien anar de viatge i a causa d’un problema d’esquena del pare no podien agafar el cotxe, així que van decidir que anirien en autobús. Llavors s’adonaren sorpresos de la por que el nen tenia dels autobusos, i en veure que es tractava d’un problema més greu del que es pensaven van decidir demanar ajuda a un psicòleg.
CAS B: LA NENA QUE TÉ FÒBIA A LES ABELLES I NO VOL SORTIR AL PATI
És el cas d’una nena a qui a l’hora del pati l’ha picat una abella i, a partir d’aquell moment, ella no vol tornar a sortir a jugar al pati per por que es torni a repetir aquella situació. Encara que la professora aconsegueixi portar-la a fora ella de seguida entra a la classe i es nega rotundament a sortir al pati “on hi ha abelles”. Arribats a aquest punt, els pares i els tutors decideixen demanar ajuda a un psicòleg.
El meu grup vam decidir centrar-nos en el CAS A del nen amb fòbia als autobusos, tot i que tots dos ens semblaven interessants. Una vegada escollit el cas, calia aplicar un procés de desensibilització sistemàtica de deu passos amb l’objectiu d’eliminar la fòbia que tenia l’individu i millorar-li la qualitat de vida i la de les persones del seu entorn.
PRÀCTICA
Els deu passos de desensibilització sistemàtica que vam crear són els següents:
1. Que el nen faci un dibuix d’un autobús, el que li passi pel cap quan pensa en aquest tema. Servirà per veure què pensa dels autobusos sense tenir-hi una conversa, ja aplicar la racionalitat i fer-li veure de cop que en realitat no passa res no sol funcionar en casos de fòbia. Mentre el fa cal que ens fixem en les seves reaccions, i podem anar fent un seguiment gradual i cada dos dies, per exemple, veure com va evolucionant (cap a positiu).
2. Que el nen faci un puzle d’un autobús, perquè d’una manera indirecta i divertida s’acostumarà a introduir la imatge de l’autocar i veurà que té connotacions positives.
3. Que el nen miri dibuixos animats d’un autobús, perquè d’una manera passiva s’ho passarà bé veient imatges d’autobusos.
4. Que el nen jugui amb un autobús de joguina, en llocs on es senti segur (mentre menja, juga, es banya...) perquè podem anar introduint moviment i accions no només visuals (ell mateix pot fer el soroll del motor, portar-lo per on vulgui i controlar ell el bus).
5. Que el nen vagi a un parc o a una zona a jugar amb els seus amics, però que sigui un lloc on passin autobusos i els vegi i senti de lluny, en la realitat.
6. Que el nen vagi acompanyat (aniria bé amb la seva àvia, ja que en aquell accident es moria gent gran i el nen estava amb l’àvia a l’hora de veure la notícia, i podria haver-hi alguna connexió amb ella) a passejar per llocs on hi hagi parades d’autobusos i que els vegi de lluny, però que se senti segur.
7. Que el nen s’acosti a un autobús aturat, però que continuï estant acompanyat d’un familiar amb qui es senti protegit i segur. Que el toqui i s’adoni que tot va bé.
8. Que el nen pugi a l’autobús acompanyat d’un familiar amb qui se senti tranquil i segur, però que el bus estigui aturat.
9. Que el nen pugi a l’autobús (aturat) sol una estona curta, però que sàpiga que a baix hi ha els pares. Que s’hi passegi i s’assegui on vulgui, i que hi estigui còmode.
10. Que el nen pugi a l’autobús amb els seus pares, i que aquest arrenqui i puguin anar a fer una petita ruta.
REFLEXIÓ SOBRE LA PRÀCTICA
Cal que per passar al següent pas el nen hagi superat l’anterior (estant tranquil i no mostrant angoixes cap al bus). En tots els passos el psicòleg ha de ser-hi i observar com es comporta el nen, analitzant les seves reaccions i donant suport als familiars. Si el nen supera una fase, s’ha de felicitar-lo i donar-li reforços positius. És important tenir paciència i no forçar al nen a fer res que no vulgui. En el cas que algun punt es superi més ràpid del previst, alegrar-nos-en i modificar-lo segons l’evolució que vagi tenint el nen).
S’ha pogut veure que la desensibilització sistemàtica és un tractament efectiu per combatre fòbies, pors cròniques i reaccions d’ansietat interpersonal. Està especialment indicada per inhibir ansietats activades per estímuls que no tenen una resposta apropiada, i el seu objectiu és tornar a ensenyar a respondre sense por.
Amb aquest mètode es pot treure la por a voluntat; no cal esperar que es produeixi, i així un es pot preparar amb temps per alguna cosa que s’acosta. Es poden imaginar situacions tal com es desitgen, amb tota l’exactitud, perquè la imaginació evoca els mateixos nivells d’ansietat que a la vida real, però és més fàcil estructurar-los. Així doncs, es poden obtenir excel·lents resultats (les estadístiques afirmen que entre un 80-90% dels casos són positius i s’elimina la fòbia).
Establir una jerarquia de pors és molt útil perquè de forma gradual podem ordenar els diferents estímuls que produeixen por, de major a menor grau, i podem basar els processos de desensibilització en ells i els factors que els causen.
És, com l’altra pràctica, una bona manera d’aplicar conceptes teòrics a casos que podrien ser del tot reals i adonar-nos que és més difícil del que sembla establir uns procediments, aplicar-los, saber-los interpretar i modificar i aconseguir l’objectiu que s’havia marcat. És molt important tenir present que treballem amb persones, i que moltes de les accions que fem repercutiran –positivament o negativament- en elles i, com hem vist, no és tan fàcil eliminar una fòbia com crear-la...
PER A MÉS INFORMACIÓ
Adjunto dos links de vídeo que tracten el tema de la desensibilització sistemàtica:
_________*___*___*__*_______******_______
__________*___*__*________**::::::::**______
______________*__*_______**::::::::::**_____
_______________*__*_____**:::::::::::**_____
________________*__*___*:::::::::::::**______
_________________*_*__*::::::::::::::**______
_____**********____##*::::::::::::**________
___**:::::::::::::::::::* ^^*::::****::::**______
__**:::::::::::::::::::::*^^^**:::::::::::::**____
___**:::::::::::::::::****^^^*:::::::::::::**____
_____**:::::::::::**:::::::*^^*:::::::::::**_____
__________****:::::::::::::*^*********______
____________**:::::::::::**_________________
___________**::::::::**____________________
_____________******_____________________
__________Bloc de Psicologia________________
__________*___*__*________**::::::::**______
______________*__*_______**::::::::::**_____
_______________*__*_____**:::::::::::**_____
________________*__*___*:::::::::::::**______
_________________*_*__*::::::::::::::**______
_____**********____##*::::::::::::**________
___**:::::::::::::::::::* ^^*::::****::::**______
__**:::::::::::::::::::::*^^^**:::::::::::::**____
___**:::::::::::::::::****^^^*:::::::::::::**____
_____**:::::::::::**:::::::*^^*:::::::::::**_____
__________****:::::::::::::*^*********______
____________**:::::::::::**_________________
___________**::::::::**____________________
_____________******_____________________
__________Bloc de Psicologia________________
Fantàstic, Anna Maria! Està molt bé que no et conformis amb fer els mínims i vagis a cercar l'excel·lència i el coneixement.
ResponEliminaSegueix així!